Els pals provenen del bosc de Valsain, a Segovia, una zona caracteritzada pels seus pins llargs i rectes, molt pràctics per a la seva funció a bord del Santa Eulàlia.
Els pins es van escollir per la seva forma recta, i es van talar un mes de gener, a la fase llunar de quart minvant, quan la sava de l'arbre està més baixa, per evitar així que es podreixin.
El trasllat fins Barcelona va ser molt complicat, en tractar-se de peces tan llargues.
Els pals del pailebot van ser construits pels fusters d'Astilleros Catalunya SL, en un espai habilitat al moll d'Espanya, al costat del vaixell, seguint les indicacions dels plànols fets al museu.
Un cop secs, els troncs van ser modelats i modificats fins convertir-se en els pals del Santa Eulàlia, cadascú dels quals es compon de 4 parts:
El mascle, que reposa directament sobre la quilla i surt per coberta.
El masteler, la continuació del mascle.
La cofa, la plataforma d'unió entre el mascle i el masteler.
El tamboret, la peça que ajuda a reforçar aquesta unió.
La ubicació definitiva dels pals a coberta va ser possible gràcies al rigorós estudi d'investigació seguit durant la restauració del vaixell.
